Tornaveu: entrevista de la Revista de Cooperació Catalana

(Entrevista publicada a la Revista de Cooperació Catalana , Fundació Roca Galés, número 444 Juliol 2020)

  1. Què et sembla atractiu del cooperativisme?

Per mi el més atractiu és el canvi de mentalitat que comporta. Crec que el model cooperativista deixa enrere el marc mental egoista i individualista del capitalisme, per a construir un marc mental totalment diferent, on l’important és la solidaritat i la comunitat. I això és de vital importància perquè aquesta mentalitat no s’aplica “simplement” a la “feina”, sinó que, des de l’educació fins la cultura, s’estén a tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. Per tant el cooperativisme no afecta “només” a l’estricte àmbit de treball, sinó que és un model de vida, el ciment sobre el que construir una societat justa i solidària; deixar de viure cercant el mèrit individual per viure cercant la solidaritat i la felicitat col·lectiva.

2. Què no et convenç del cooperativisme?

Si hi ha un però del cooperativisme és que tantes persones de la classe treballadora, precisament les que més ho necessiten i a qui més beneficiaria, no se’n sentin interpel·lades. I això és quelcom que no podem obviar i hem de tenir molt present.

Fent d’advocat del diable (i no sent aquesta ni molt menys la solució, que no la sé), a vegades em trobo amb certes esgarrifances, dintre del model cooperativista, amb conceptes com qualitat, eficiència o eficàcia, lligant aquestes idees al capitalisme, i crec que és un error: no poden quedar en un pla secundari. Crec que per superar el model capitalista cal fixar-s’hi molt i aprendre’n quines coses hi ha que tant interpel·len a la classe treballadora i que tant estan “funcionant”: entendre el model a la perfecció, car no és precisament un enemic menor.

3. Consideres que una altra economia és possible?

Sovint, explicant aquest model cooperativista, m’he trobat amb persones que m’han dit que tot això és molt bonic, però les persones som, per naturalesa, individualistes i cobdicioses, i per tant aquest model que explico és tan idealista com utòpic: és a dir, impossible.

Quan expliquem quelcom nou, especialment si es tracta d’un model totalment diferent al que regeix al món amb mà de ferro des de fa tant de temps, la millor pedagogia sovint acostuma a ser posar exemples. I és que aquest model ja existeix! Del Serradet de Barneres a L’olivera, de Els Caus de Mura a La Cuina del Comú, de La sobirana a Tres Cadires o de Jamgo a Som Connexió, ens cal explicar aquest model, però sobretot ens cal gaudir-lo, menjar-nos-el; potser aquesta sigui la millor explicació.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s