(Publicat a Crític, 24 d’abril de 2020)
CRÍTIC ha reunit 20 opinions d’activistes de moviments socials, d’organitzacions i d’ONG que valoren les propostes pressupostàries de JxCat i d’ERC enmig de la crisi del coronavirus
David Palau: “Són uns pressupostos desvinculats de la realitat agroalimentària i social del país”
Educador i filòsof, activista per la sobirania alimentària
Darrerament, Catalunya ha convertit les exportacions agroalimentàries en motor de l’economia. Això implica que passes a dependre’n i, per tant, perds aquella sobirania efectiva que els oligopolis econòmics transnacionals disputen diàriament als estats en el capitalisme financeritzat contemporani. I, quan això passa en un Govern sense Estat i que es fa dir ‘sobiranista’, ens fa pensar que desconeix o omet totalment quines són les prioritats sobre les quals ha d’organitzar la societat. Perdre sobirania alimentària, doncs, implica perdre petits i mitjans projectes de producció agroalimentària arrelats al territori i la seva gent, que justament en una crisi sanitària, ecològica i social com l’actual s’estan mostrant ja no com el millor camí, sinó com l’únic possible. I aquests projectes locals es perden en favor d’un model agroindustrial que relega els nostres paisatges rurals a ser el pati del darrere de la gran metròpolis. Amb tot, doncs, aquests són uns comptes ultraliberals, que entenen el país com un petit corral per alimentar-se alhora i lliurement gallines (petita pagesia) i guineus (agroindústria).
Són, en definitiva, uns pressupostos desvinculats de la realitat agroalimentària i social del país, marcada per la pèrdua de sobirania alimentària, per la desaparició de la pagesia, pel despoblament rural i pel cada dia més difícil accés a la terra.
Per accedir al contingut original feu clic aquí.
David Palau 